|
| El fons del Mediterrani, una nova finestra amb
vistes panoràmiques a l'Univers |
 |
|
Per recomanació de l'Astroparticle Physics
European Coordination (ApPEC), la Unió Europea
(UE) ha decidit finançar l'informe tècnic de
disseny d'una futura instal·lació per detectar
neutrins que, amb el nom de Km3, s'ubicaria al
fons del Mediterrani. Segons el catedràtic de
Física Teòrica de la Universitat de Barcelona (UB)
i membre de l'ApPEC, Domènec Espriu, l'estudi de
la física de neutrins permetrà "veure l'Univers
amb uns altres ulls".
| |
|
 |
| Domènec
Espriu | |
Aquesta fase de preparació del Km3, que
conclourà cap al 2008-2009, té un cost de 24
milions d'euros, 10 dels quals els aportarà la UE
i de la resta se'n faran càrrec agències nacionals
i internacionals. Segons Espriu, ha de ser així,
ja que els experiments en l'àmbit de la física de
partícules són projectes molt costosos que
requereixen la col·laboració internacional. Si
finalment s'arriba a construir el Km3, que porta
aquest nom perquè abastaria un quilòmetre cúbic de
terreny al fons del mar, caldrà invertir-hi més de
200 milions d'euros i no estaria enllestit fins
d'aquí a una dècada. Espriu aclareix que la
ubicació de la nova instal·lació encara no està
decidida, però creu que serà en algun lloc del
Mediterrani perquè hi ha llocs amb prou fondària,
suficient qualitat de l'aigua i, a més, "no és tan
hostil com l'Atlàntic". Des de la passada dècada,
hi ha tres projectes pilot en marxa per avaluar la
tecnologia necessària que haurà de permetre el
funcionament del Km3. Es tracta de l'ANTARES, que
s'està construint en una fossa prop de la costa de
Marsella; el NEMO, situat a la mar Jònica, i el
NESTOR, ubicat a poques milles marines al sud-oest
de la costa del Peloponès. I és que els neutrins,
generats a partir de diversos fenòmens
astronòmics, com ara l'explosió d'una supernova,
són unes partícules molt difícils de detectar,
explica l'expert, ja que interaccionen poc amb la
resta de la matèria.
| |
|
Espriu, que també es gestor del
Programa Nacional de Física de
Partícules del Ministeri d'Educació i Ciència,
considera que l'ANTARES és un veritable banc de
proves ja que, a més de proporcionar dades reals
similars a les que vol aconseguir el Km3, està
tenint certs problemes tècnics que permetran
superar alguns inconvenients per treballar al fons
marí, com ara l'elevada pressió. Tal com ha
explicat l'especialista de la UB, l'ANTARES, situat a uns 2.000
metres de profunditat, consisteix en una sèrie
d'estructures ancorades al fons mar que contenen
el que s'anomenen tubs fotomultiplicadors, "uns
aparells que detecten llum i emeten un senyal
elèctric". Es tracta d'un sistema de detecció
indirecta dels neutrins, ja que aquestes
partícules no tenen càrrega elèctrica ni emeten
llum. Malgrat aquesta escassa interacció dels
neutrins amb la matèria -"fins i tot poden
travessar la Terra sense immutar-se", puntualitza
Espriu-, una petita fracció d'aquestes partícules
sí que col·lisionen amb àtoms d'aigua del mar.
Aquest fenomen provoca "una cascada de partícules
amb càrrega elèctrica que en propagar-se a molta
velocitat emet un tipus de llum, anomenada
radiació Cerenkov", que és la que detecten els
tubs fotomultiplicadors. |
 |
| Detall de l'estructura de
l'ANTARES. © François
Montanet | | |
|
 |
| Logotip de l'Any Mundial de
la Física | |
La
física dels neutrins ha experimentat un fort
desenvolupament des de finals dels anys 90, fins
al punt que l'any 2002 va ser distingida amb el Premi Nobel de Física. L'únic
inconvenient és que per estudiar-los cal situar-se
en llocs profunds i aïllats, on la 'contaminació'
de l'experiment per part d'altres tipus de
partícules sigui mínima. A més, també és
convenient que hi hagi 'telescopis' de neutrins
tant a l'hemisferi nord com a sud, motiu pel qual
el Km3 té un projecte bessó: l'IceCube, una
instal·lació que es vol ubicar sota el gel de
l'Antàrtida. No obstant això, tant aquest darrer
com el Km3, en què participen científics de l'Institut de
Física Corpuscular de València, també serviran
per avançar en altres disciplines, com ara
l'oceanografia i la sismologia. La recerca en
l'àmbit dels neutrins no és, però, l'únic
desafiament de la física a l'albada d'aquest nou
segle. Segons Espriu, també s'ha de posar l'accent
en el descobriment del gravitó, la partícula
bàsica de les ones gravitacionals, i en la
detecció de la matèria fosca, que representa entre
el 25 i el 30% de l'Univers. Al parer del
catedràtic de la UB, també és interessant
ressaltar que aquesta mena d'experiments que, a
priori, són ciència bàsica, "t'obliguen a portar
la tecnologia al límit", de manera que,
posteriorment, se'n poden derivar avenços per a
tota la humanitat. Bon exemple d'aquesta tesi -i
també un dels més esmentats- n'és el
desenvolupament de la World Wide Web al CERN -el Laboratori Europeu de
Física de Partícules proper a Ginebra- que va
permetre compartir informació a científics d'arreu
del món. En aquest Any
Mundial de la Física, amb què se celebra el
centenari de la publicació dels articles d'Albert
Einstein que van fixar les bases de la física
moderna, l'objectiu per al futur és, segons
Espriu, "contemplar l'Univers amb tots els
sentits". "Fins ara hem estudiat el cosmos com una
persona que només hi podia veure", però els
avenços en l'àmbit dels neutrins i de les ones
gravitatòries proporcionaran nous sentits per
explorar-lo i comprendre'l, perquè la realitat del
món que ens envolta és molt diferent quan a la
vista hi afegim l'oïda i el
tacte". | |
|
| Bru Papell
|
|
|
|
 |
|
 |
OVNI
2005 convida a la resistència
|
L'associació Vegga ofereix una eina web per
articular processos
participatius
|
"El
'thriller' estil Agatha Christie té els dies
comptats"
|
 |
Un
llibre retrata passat i present dels barris del litoral
de Barcelona
|
 |
Obre
les portes l'Institut Barcelona d'Estudis
Internacionals
|
 |
Diverses organitzacions civils defensen que la
Constitució europea és el triomf del projecte neoliberal
de la UE
|
 |
Els
hackers es diverteixen al I Concurs de Wardriving de
Catalunya
| | |